Els primers cromos de futbol sorgiren en la dècada de 1910. Comerços i empreses utilitzaven estes “estampes” com un reclam per a incrementar les vendes i fidelitzar clients, animant-los a comprar més productes per tal de completar les, inicialment, xicotetes col·leccions. No hi havia, per tant, una compra directa de cromos a les tendes o quioscos, sinó que era un simple i primigeni tipus de màrqueting. En la majoria dels casos, estos cromos no tenien un àlbum on pegar-los i els col·leccionistes els lligaven amb un cordill i els guardaven en un calaix.
Els primers cromos de l’Elx pertanyien a la col·lecció Los ases del fútbol, editada a València entre 1925 i 1929 per Luis García Fayos, com ja explicà Josep Miquel Garcia Martín en F.C. quan presentà els cromos del Club Natació Alacant (CNA). Estes fototípies apareixien en els paquets del paper de fumar Mi Papel, a raó de un cromo en cada estoig de 100 fulls. La col·lecció estava formada per 80 jugadors per cadascuna de les tres sèries que s’editaren (C, E i H). Cada sèrie comptava amb el seu àlbum, que es podia aconseguir per 1 pesseta o presentant 200 paquets de paper buits. Els cromos, de 3,1 x 4,2 cm, eren en blanc i negre amb dos tons diferents: blau o sèpia. Dos dels cromos de l’Elx, Albaladejo i Ramonzuelo, pertanyen a la sèrie E (datada en 1927) i els altres dos, Devesa i Samper, a l’H (1929). Els quatre apareixen amb la camiseta del seu anterior equip, el CNA. El conjunt il·licità fou un dels que aprofità la desqualificació federativa dels nadadors per a fer-se amb 4 dels seus millors jugadors.
La següent col·lecció que compta amb algun cromo de l’Elx fou la de Chocolates Amatller, feta a Barcelona per Reclamos Arrufat en 1929. La col·lecció completa constava d’un total de 50 cromos dels clubs espanyols més rellevants de l’època. En l’anvers ix l’escut de l’equip i el dibuix d’un tors d’un jugador amb l’equipament, mentre que en el revers hi ha una breu ressenya del club. En el cas del de l’Elx hi ha múltiples errades, perquè apareix amb camiseta blanca (recordem que la franja data de la temporada 1926-27) i els pantalons són blaus (quan haurien de ser blancs). El revers presenta diverses incorreccions, com dir que el club és producte de la constitució de la Federació Murciana o alguns noms de jugadors (“Islés” per Irles o “Clemente” per Clement). També destaca el caràcter amateur del club i finalitza amb una frase bastant negativa: “Desde que acabó el Campeonato regional y su actuación en el de España, lleva el Elche F.C. una vida muy lánguida”. Com a curiositat, els cromos de esta col·lecció tenen dues versions: una amb la cara i els braços del jugador en color blanc i una altra en color carn.
Hem d’esperar fins a l’any 1934 per a veure cromos de jugadors de l’Elx amb l’equipament habitual. Es tracta d’una col·lecció monogràfica del club franjaverd amb 30 cromos editats per l’empresa de la Vila Joiosa Juan Tonda Pascual, amb la marca comercial de Chocolates La Manchega. El moment triat per a traure la col·lecció no és casualitat. La temporada 1933-34 el conjunt il·licità arribà a la fase final de la Tercera Divisió i es quedà a les portes de l’ascens. Finalment, gràcies a una reestructuració de la Segona Divisió, la temporada 1934-35 debutaria en la categoria de plata.
Els cromos, de 8,7 x 6 cm, no tenen numeració i estan impresos a una tinta (blava). El revers, a més de la publicitat de l’empresa xocolatera, inclou una descripció de la imatge de l’anvers. Podem classificar el 30 cromos de la col·lecció en 4 grups:
- Jugadors de l’Elx (21): José García, Manuel Esclapez, Vicente Piqueres, Francisco Miralles, Diego Vicente, Manuel López, Manuel García Nolet, Manuel Díez, Francisco Navarro, Arturo Serrador, Ramón Irles, Gabriel Clement, José Cascales, José Manchón, Ramón Orriols, Baltasar Guilabert Baltaro, José Maciá, Antonio Baeza, Manuel López, Paco González i un cromo amb 4 jugadors sense identificar.
- Alineacions (4): Elx FC, Múrcia FC, Hèrcules FC i Cartagena FC.
- Jugades (2): una d’un Elx FC-Madrid FC i una altra d’un Elx FC-Múrcia FC.
- Paisatges de la ciutat amb palmeres (3).
La qualitat del cartonet utilitzat, el temps transcorregut i la falta d’un àlbum que servira com a suport per a la col·lecció, fa que l’estat de conservació de la majoria d’estos cromos siga bastant deficient. No obstant això, el fet que siga la primera col·lecció on apareixen molts dels primers ídols franjaverds la dota d’una importància cabdal per als aficionats il·licitans.
Caldrà esperar fins als anys quaranta del segle XX per a trobar cromos de l’Elx, ja en colors, on s’aprecie la distintiva franja verda.
Foto portada: Elx FC-Múrcia FC. Col·lecció «Chocolates la Manchega» @ Arxiu Santiago J. Penalva
