Fa ja dèsset anys García Nieves i jo argumentàrem que el FC Cabanyal (registrat el 13-5-1907) i el Llevant FC (reinscrit el 6-9-1909, un tràmit federatiu per a participar en el primer campionat oficial) són el mateix club. En el primer volum de la Historia del Llevant UD plantejàrem la hipòtesi i la bateria d’arguments amb què refrendar-la. El més cridaner és que en juliol de 1909, en el torneig de futbol de l’Exposició valenciana, la premsa local confongué el nom dels clubs participants, tant en la categoria sénior com en la juvenil: uns fan referència al Cabanyal i uns altres al Llevant.
Molts ens han preguntat per quina raó ho deixàrem córrer.
En primer lloc, existien altres qüestions històriques més urgents pendents d’aclarir i reivindicar. Per una altra banda, el debat de fons estava resolt, puix ja deixàrem més que demostrada la importància de la València marítima en els inicis del futbol del cap i casal, l’estreta vinculació amb l’espai de La Platgeta i, per descomptat, amb tot el futbol marítim i amb el mateix Llevant FC.
A finals de juny de 1903 la premsa fa referència a uns partits de futbol “en la playa de Levante, frente a las Arenas”, la Platgeta. Són dels primers documentats.
Des dels primers anys ja es perceben dos dinàmiques que cristal·litzaran en el futur: uns de blanc i els altres amb banda negra o encarnada (que evolucionarà a la samarreta blanc-i-negra del Llevant); uns de la València “estricta” i els altres de la “marinera”. Bàsicament, la València fluvial versus la marítima. Això sí, amb tot un cafís de peripècies històriques pel mig. I amb un convidat molt especial que s’incorporarà de forma decisiva al futbol urbà des de mitjan dècada dels anys 10: el Gimnàstic blaugrana d’Amador Sanchis, després d’emancipar-se dels corsets ideològics del Patronat de la Joventut Obrera, que els impedien incorporar-se a la dinàmica futbolística de la capital valenciana.
De la banda diagonal a les tres ratlles verticals
Sí, hi ha un fum de llinatges essencials per al desplegament del futbol capicasalí que estigueren tant en el FC Cabanyal com en el Llevant FC. Sense anar més lluny, els Ballester. Els dos clubs eren en essència el mateix. I les mítiques barres blanc-i-negres de la samarreta llevantina provenen de la banda diagonal del FC Cabanyal.
Què més “retro” que rescatar l’equipació més antiga vinculada al nostre club, per primera volta en la història i reivindicar-la? Què més encomiable que recuperar, de forma desacomplexada, el legat del FC Cabanyal, omnipresent en la fundació del futbol valentí i ànima indefugible de l’esperit bicèfal del nostre Llevant UD? Què més just que retre este deliciós homenatge als primers llevantins que practicaren el futbol en la nostra platja, just davant del carrer que porta el nom de José Ballester Gozalvo? Què més digne que fer-ho amb un relat ajustat a la identitat llevantina, com a instrument de creixement i fidelització?
Abans de denominar-se Llevant FC està documentat que defengueren l’elàstica de la banda diagonal negra: Enrique Ochando, Pallás, J. García del Moral, Juan Lapuente, J. Villanueva, M. Albertí, L. Pitarch, D. Martínez, Del Moral, E. Sanjuán, M. Pérez de las Gracias, H. Torres, Julián Platón, J. Damià, Soler, Azpeitia, les sages Miquel (E., J. i Ferràndiz), Chiner, (J. i S.), Valiente (J., Mariano i Francisco), Morales (Gerardo i Alberto), Bernal (P., Alfonso i F.) i, naturalment, José Ballester Gozalvo.
Històricament, la camiseta és perfecta. Identitàriament, un canó. Estèticament, una joia quasi única, que pocs clubs en el món, entre ells el Danubio uruguaià, han fet seua.
Foto portada: FC Cabanyal en l’Exposició valenciana de 1909. Imatge colorejada © Arxiu Foot-ball Club Magazin
Foto interior: Carlos Espí en una imatge promocional © Llevant UD
