Malauradament, a penes disposem d’informació sobre els primers temps del futbol en la ciutat de València. Des de fa més de cent anys, la reconstrucció historiogràfica de l’entrada i la implantació de l’esport britànic a casa nostra ha sigut un quefer gens senzill, que s’ha resolt, generalment, mitjançant la repetició dels mateixos tòpics i idees ja exposats en els anys vint de la passada centúria per erudits com Antonio Calvo Basset, per exemple. Ja saben: mariners anglesos jugant en la platja, escoles religioses i, com a gran «big bang» del futbol valentí, la celebració del torneig de 1909 en la fastuosa Gran Pista de l’Exposició Regional.
Algunes obres recents d’enorme valor, especialment la monumental Historia del Llevant UD de Felip Bens i José Luis García Nieves, ens han permés, sobre la base dels treballs dels investigadors que els precediren i, a partir d’una ingent tasca d’exhumació hemerogràfica, matisar este passat mític, desvelar algunes incògnites i conéixer prou detalls sobre els clubs i els episodis més destacats d’aquell primer futbol, així com traçar la trajectòria d’una xicoteta part dels protagonistes que intentaren normalitzar el deport entre els valencians en els inicis del segle XX. Noms omnipresents en aquelles primeres dècades, com Francisco Sinisterra, Ramón Leonarte, José Ballester Gozalvo, Guillermo Viñas, Octavio Augusto Milego, Gonzalo Medina o Amador Sanchis.
Malgrat esta magnífica base, el voluntariós -i, generalment, optimista- erudit que tracta de reconstruir algun aspecte concret de la història del futbol local (aparició, desenvolupament i mort dels primers clubs, calendari deportiu complet, activitat federativa a partir de 1909, orígens de la selecció valenciana, etcètera) s’enfronta a un exercici heroic, si no impossible. A la desaparició física dels pioners (i, en la major part dels casos, dels seus fills), font primària imprescindible, hem d’afegir la dels arxius personals, dels clubs i la Federació, que només conserva actes des de 1919. Tampoc no ajuden la intermitència de la premsa especialitzada (de la qual, a diferència de la d’altres punts de la geografia peninsular, només s’han conservat en València uns pocs números), l’absència d’una bibliografia produïda en l’època i la manca de memòries personals sobre el període, més enllà d’algun cas aïllat.
Davant d’este panorama, què podem fer si desitgem continuar aprofundint en els orígens del nostre futbol? Només queda continuar el treball hemerogràfic, que mai s’esgota, i buscar fonts alternatives, inexplorades, en arxius institucionals o privats. Mai se sap quan podrem trobar, en una prestatgeria polsosa o en un pis de l’Eixample o la Ciutat Vella, un document, àlbum o llibre d’actes que ens ajude a completar l’apassionant història del nostre futbol.
Foto de portada: Victòria del primitiu FC València contra el Recreació d’Alacant (amb calçó fosc) en la fase valenciana del torneig de futbol de l’Exposició de 1909, disputat en la Gran Pista. Foto: Palau. Arxiu de Josep Miquel Garcia.
