El 3 de maig de 1936 la ciutat de Berna acollí un Suïssa-Espanya, l’últim partit de la selecció abans de l’inici de la guerra civil. Entre aquell 0-2 a Suïssa i el següent enfrontament del combinat espanyol passaren quasi cinc anys. Fou el 12 de gener de 1941, en plena segona guerra mundial, i el rival escollit fou Portugal, un altre país amb un règim dictatorial i aliat del franquisme.
L’encontre, disputat a Lisboa, se seguí amb expectació a Alacant perquè entre els jugadors d’Espanya, per primera volta en la història, hi havia un jugador de l’Hèrcules, el guardameta canari José Vicente Pérez García. Pèrez havia arribat al club blanc-i-blau en 1933, procedent del CD Victoria de Las Palmas, amb altres dos canaris, Mújica i Tatono, i tots ells contribuïren a l’ascens a Primera de 1935.
Les actuacions de Pérez amb l’Hèrcules en la màxima categoria no passaren desapercebudes per al nou seleccionador, Eduardo Teus. Així que el posà de titular en un dels dos conjunts que s’enfrontaren en Chamartín el 20-11-1940, en un partit per a decidir l’onze titular que jugaria a Mestalla contra Hongria, un enfrontament que finalment no tingué lloc. En l’equip de Pérez també jugà un altre futbolista herculà, el migcampista saragossà Pascual Salas.
El debut del porter canari en un partit internacional no tardà a arribar. Fou el 12 de gener, en el Campo das Salésias, l’estadi d’Os Belenenses, a les 15 h i davall d’una intensa pluja que afectà el terreny de joc. Espanya jugà amb Pérez, Mieza, Oceja, Rovira, Ipiña, Gabilondo, Jorge, Gorostiza, Epi, Campanal i Campos, que vestien uns colors irreconeixibles: camiseta blava i pantalons blancs. Quan els blaus guanyaven 0-1 i Pérez estava duent a terme una meritòria actuació, arribà una jugada desgraciada per a l’herculà. Després de salvar un gol quasi segur de Pedro Pireza, el davanter de l’Sporting de Portugal li va caure damunt i els dos, lesionats, hagueren de ser substituïts. En el minut 38 l’herculà, amb mal d’esquena i del muscle esquerre, deixà el lloc a Echevarria, jove porter de l’Athletic, que no estigué gens afortunat amb una greu errada en el primer gol dels lusitans. El resultat final del partit fou 2-2, amb gols de Campanal i Escolà, que havia eixit en la segona part, per als blaus.
Encara que l’herculà no pogué acabar ni la primera part, jugà molt bé, tal i com indicà la crònica d’El Mundo Deportivo: “La defensa, brillantemente completada por el meta Pérez en el primer tiempo. El alicantino tuvo una actuación impecable, sin un solo fallo, con inmejorable colocación, seguro en el blocaje y despeje. Fue valiente, tuvo que jugarse el físico tirándose a los pies de los delanteros portugueses. Y esto le costó una luxación en el hombro que le obligó a retirarse”. El seleccionador Eduardo Teus era de la mateixa opinió: “…si no se me lesiona Pérez, habríamos ganado. No te ofrezca la menor duda”. “…La desgracia de la lesión de Pérez nos dejó sin el hombre seguro y experimentado en el marco”.
Pérez no tornà a jugar amb Espanya, tot i que Teus intentà convocar-lo per a l’Espanya-Portugal que es disputà a Bilbao el 16 de març. El canari tenia una lesió a l’ull que li impedia vore correctament pel costat esquerre i estigué un temps sense jugar.
Al final de la campanya l’Hèrcules estava disposat a deixar anar Pérez a causa de les dificultats econòmiques del club, però continuà. En acabar la 1941-42, una temporada nefasta per als alacantins pel descens a Segona i per haver renunciat al nom en passar a ser Alacant CD, el canari fitxà pel Granada. Després d’un any, tornà a Alacant a jugar una última temporada de blanc-i-blau (1943-44).
85 anys després, Pérez continua sent l’únic jugador que ha debutat amb la selecció espanyola absoluta estant en l’Hèrcules.
Foto de portada: Pérez en l’estadi Bardin. Fotògraf: Sánchez. Arxiu de Josep Miquel Garcia.
