Carlos Cuenca Puche (Ibi, 1987) és llicenciat en Periodisme per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Periodista en COPE des de 2007 i redactor en Las Provincias entre 2017 i 2021. Narrador de partits en «Tiempo de Juego» i actualment cap de Deports de COPE Alacant.
—Primer record futbolístic: El Mundial USA 94. Tenia set anys i eixe estiu vaig saber el que era una Copa del Món. Encara que no recorde molt bé els partits, sí que conserve imatges d’eixes nits veient futbol amb la meua família. A partir d’eixe moment em vaig enganxar fort a este esport.
—Un futbolista: Andrés Iniesta. Se’n va començar a parlar quan va destacar en aquell torneig de Brunete amb nou anys i va acabar donant-nos el Mundial. Un futbolista brillant dins del camp i exemplar fora d’ell. Vaig llegir que al que li donava més importància era al control de la pilota. Deia que si controlaves bé i ràpid, tenies més avantatge per a vore la jugada. Crec que amb més perspectiva tots ens adonarem que està al nivell dels millors de la història.
—Un entrenador: Pep Guardiola. És el millor per com fa jugar als seus equips i pel seu gen guanyador. Crec que a Espanya s’és injust amb ell per temes polítics i no hauria de ser així.
—Un equip: Ací seré ‘panenketa’: L’Arsenal dels invencibles. Va aconseguir guanyar la Premier League sense perdre cap partit en la temporada 2003/04. Henry i Bergkamp eren una delícia i marcaren gols que no em canse de vore repetits.
—Un partit: La final de la Champions de 1999 al Camp Nou. La remuntada del Manchester United davant el Bayern de Munic en el temps afegit. Un partit que t’ensenya que en el futbol tot és possible. Eixe Bayern era una roca a nivell defensiu i li llevaren el trofeu d’una forma que semblava impossible.
—Un estadi: El José Rico Pérez. No és el més bonic ni tampoc el millor conservat. Però és on més partits he vist i on he pogut complir el meu somni de ser periodista esportiu. Allí hem vist marcar gols a Messi, a Cristiano Ronaldo i a David Trezeguet, entre altres. Tant de bo prompte torne a estar en primera plana i es duga a terme la reforma estructural que necessita.
—Una competició esportiva: El Mundial de Futbol. Perquè cada quatre anys veiem este esport en la seua màxima expressió, perquè mou masses i paralitza països sencers i perquè sempre ens descobrix futbolistes joves que després acaben marcant una època.
—Un llibre de futbol: Em va agradar molt La radio deportiva en España de Luis Malvar. És un repàs a la història de la ràdio i dels referents que ens han contat l’esport en este mitjà. No entenc el futbol sense la ràdio.
—Un objecte futbolístic per a col·leccionar: M’agraden les camisetes, encara que més que col·leccionar-les, me les pose i després no les conserve bé. Se’m va passar la passió perquè ara són molt cares, però de xiquet m’encantava comprar camisetes i posar-hi el nom i dorsal dels meus jugadors favorits. Guarde una de Rivaldo amb el 10 del Brasil que va guanyar el Mundial de Corea i el Japó.
