Corria el mes de setembre de l’any 1959 quan un grup d’antics alumnes i admiradors del mestre Vicent Ballester Fandos, encapçalats per doctor Antoni Damià Maiques, celebraren un homenatge al pedagog en els carrers de l’antic Poble Nou de la Mar. L’acte, íntim i quasi clandestí, però carregat de simbolisme, tingué un dels seus moments més emotius en la lectura d’un full volant redactat per José Ballester Gozalvo, fill i principal deixeble del mestre Vicentico.
Ballester Gozalvo, qui vivia des de 1939 en l’amarg exili, lluny de la seua família i amics, escriví des de París una magnífica evocació del Cabanyal i el Grau del seu temps, farcida de detalls que ens fan sentir l’esperit dels Poblats Marítims de fa un segle. En esta meravellosa guia de carrers, comerços i persones destaca, molt singularment, el relat de la creació del Llevant FC i la seua inscripció en el Govern Civil, un testimoni de gran valor històric que remarca la importància dels germans Ballester en l’organització del club del Cabanyal i, per extensió, del primer futbol valentí:
Con gran frecuencia, desde este París en que vivo, mi alma se proyecta ahí, para hacer románticos recorridos por nuestras calles. Y voy desde el antiguo Óvalo, donde creo ver aún el Café Central, descendiendo por la calle Mayor hasta la Iglesia de Santa María del Grao y, por el Corralàs, salgo a la calle de Militares, frente a la Librería de Cot, entro luego en la plaza de las Atarazanas, para salir a la calle de Chapa por la esquina donde, a la derecha, estaba la farmacia de Valiente y, a la izquierda, la casa y las oficinas del gran patricio del Grao, Aguirre Matiol. Y avanzo por la calle de Chapa, donde imagino ver la Tenda de Vento, lugar favorito de reunión de muchos obreros del puerto, y el ‘Forn del Rellonche’ y los cines ‘La Rosa’ y ‘El Dorado’ y el bar del viejo federal Diego Arlandis, donde apenas nacido, tuvo su local social el primer ‘Club Levante’ de fútbol que fundamos Rafael Peset, su primer presidente, Julián Platón, muerto muy joven, mi buen hermano Víctor, Juan Rivelles, Gassull, Mariano Valiente, Vives, también desparecido, y cuyos primeros estatutos redacté yo y fuí personalmente a presentar y aprobar al Gobierno Civil.
Este emocionant text, recuperat en 2009 per Felip Bens i José Luis García Nieves en el primer volum d’Història del Llevant, pot consultar-se en la seua integritat, també, en l’edició actualitzada d’En el destierro, el dolorós quadern poètic publicat originalment per l’editorial Aristide Quillet en 1945.