En 1998 Toni Pitarch va escriure la lletra de l’himne del Vila-real CF i no va tindre cap dubte en definir la combinació cromàtica de l’equip: “Els nostres colors són el blau i el groc” diu una estrofa. Ningú ho va posar en dubte, però no sempre havia sigut així.
Abans de portar pantalons blaus i que este color colonitzara bona part de la samarreta de l’equip en la dècada dels noranta, el Vila-real havia vestit pantalons negres, però en 1956 canviaria la història. Eixe any va ser màgic perquè tingué lloc el primer ascens a Tercera Divisió, buscat pel Vila-real des de 1951, quan va pujar a Primera regional. Per a aconseguir-lo calia ser el primer de 10 equips al grup nord.
1956 no començà gens bé. L’1 de gener el Vila-real va perdre 1-3 en el Madrigal davant l’Onda. Quedaven dos jornades i calia guanyar un dels dos partits i empatar-ne l’altre per a atényer l’ascens. El primer fou el 8 de gener en el Bassot davant el Burjassot, un rival directe, i el Vila-real va guanyar 0-2, amb un doblet de Cheza.
L’ascens es va aconseguir el dia 15, amb una victòria per 4-1 davant l’Albalat. La històrica alineació d’este partit fou: Bachero; Jorge, Font de Mora, Amposta; Catalán, Sastre; Mangriñán, González, Cheza, Franch i Carrió. Marcaren González (2), Cheza i Mangriñán i la celebració fou en el bar La Granja, lloc on es va constituir l’equip i seu de l’entitat.
La mateixa temporada, només una setmana després (per un procés competitiu que no ve al cas), el Vila-real va debutar en Tercera amb un empat a 1 en el Madrigal davant l’Ontinyent. El conjunt groc encara jugava amb pantaló negre i seria així cinc jornades més. El canvi tingué lloc el 4 de març en un partit davant del Gandia, quan va eixir al camp amb samarreta groga, pantaló blau i calces blaves amb una volta groga. Era la setena jornada. El Vila-real era l’últim classificat del grup i el Gandia, el líder. En un gran encontre guanyà 3-2, amb gols de Sastre, Catalán i Virgilio. L’onze inicial que per primera vegada va vestir el pantaló blau fou: Bachero; Amposta, Jorge, Almazán; Font de Mora, Catalán; Virgilio, Sastre, Cheza, Mangriñán i Carrió.
Sense reforços, jugar contra equips de Tercera va ser molt dur i l’equip quedà, en la fase de permanència, en posició de descens a Primera regional. Afortunadament, va obtindre una salvació administrativa i la temporada següent va seguir en Tercera.
Tornant als colors de les equipacions, cal destacar que el canvi del pantaló negre a blau i el posterior a groc, en la campanya 2004-05, fou per motius estètics. Des de l’aparició del groc en els calçons, el blau fou pràcticament desterrat. Molta gent reclamava la seua tornada perquè estèticament les equipacions de quasi totes les temporades pareixen iguals. Així, la samarreta commemorativa del centenari que el Vila-real celebrà l’any 2023 tenia el coll blau i fou acollida amb un gran èxit de vendes.
L’actual temporada, la samarreta de la primera equipació ha incorporat una franja vertical blava i ha sigut ben rebuda per part de l’afició, que prefereix que el blau i el groc estiguen presents en l’uniforme tal com diu l’himne.
Foto de portada: Onze del Vila-real CF que s’enfrontà el 12/9/2004 a la Reial Societat. Una setmana després, contra el Racing, els de la Plana Baixa començaren a jugar amb pantalons grocs. Dalt: Reina, Gonzalo Rodríguez, Quique Álvarez i Javi Venta. Baix: Forlán, Josico, Xisco Nadal, Senna, Cazorla i Armando Sa. Arxiu Històric del Vila-real CF.
