El passat 15 de novembre es compliren 100 anys del primer partit oficial disputat per l’Elx FC. Fou contra el Crivi FC, en el Campionat Valencià de Primera Categoria, grup B (segon nivell federatiu) i guanyaren els il·licitans 2-0, amb gols de Segarra i Clement. Una setmana després, el 22 de novembre de 1925, dins de la mateixa competició, rebrien l’Hèrcules FC.
Al contrari del que diuen algunes fonts l’Elx no fou admés en la Federació Valenciana de Fútbol (FVF) ni el 10 de gener ni el 10 de maig de 1923. L’entrada del club blanc (llavors vestia amb camiseta i pantalons d’eixe color) no es produí fins al 19 de novembre de 1924, amb els vots a favor de l’Athletic Club, Stadium FC, SC Castàlia, Gimnàstic FC, CD Castelló, Espanya FC, València, Club Natació Alacant i de la presidència, i amb l’abstenció del Llevant FC. Pel que fa a l’Hèrcules, un club nascut en 1919, inicià els tràmits per a federar-se en el Comité d’Alacant en octubre de 1922, però l’alta no fou aprovada pel Comité Directiu de la FVF fins al 2 de febrer de 1923.
El sector d’Alacant del campionat del grup B de la temporada 1925-26 comptava amb 8 participants: CD Eldense, Torrevella FC, Crivi FC, Elx FC, Hèrcules FC, Alacant FC, Marina FC i Fortuna FC. Tots els clubs debutaven en la competició a excepció de l’Hèrcules, que ja havia participat en la temporada 1923-24, quan no pogué disputar la final autonòmica per qüestions extradeportives.
No era la primera vegada que herculans i il·licitans s’enfrontaven. El primer partit entre tots dos fou a Elx el 3 de març de 1924, encara que la data no està totalment confirmada. Els blancs, encara sense federar, guanyaren 1-0 amb un gol de Ramón Antón. Encara hi hauria 3 partits més (14/12/1924, 19/4/1925 i 27/9/1925) fins arribar al primer enfrontament oficial entre blancs i blanc-i-rojos, que es disputà el 22 de novembre de 1925. Fou en l’Stadium d’Elx, en l’actual avinguda de la Llibertat, construït en 1923 per iniciativa de Jeremías Pastor. Més de 1.000 espectadors omplien el recinte. El partit s’hauria d’haver jugat en el camp de l’Hèrcules, però era un dels clubs que havien de disputar l’anada i tornada en el terreny dels rivals, per no comptar amb un recinte propi.
El resultat del partit fou de 3-1. Marcaren Compañ per l’Hèrcules i Ramón Antón (2, el primer de penal) i Macià I per l’Elx. A més, Antón envià al pal un altra pena màxima. Com a curiositat, a falta de 15 minuts, quan el resultat era 2-1, l’àrbitre donà per conclòs el partit davant l’estupor del assistents. El públic se n’anava comentant la circumstància, però reaparegueren els jugadors i l’àrbitre, que s’havia equivocat en mirar l’hora al seu rellotge…
Els protagonistes d’este primer derbi oficial foren:
Elx FC: J. Antón; H. Macià, Tormo; J. Macià, Díez, Torremocha; Mariano, Segarra, Clement, Ruiz i Ramón Antón.
Hèrcules FC: Mas; Bernal, León; Delmá, Daniel, Arreciado; Barcelona, Galindo, Prades, Compañ i Bocanegra.
L’Elx es proclamà campió de la competició i després de vèncer a doble partit el campió de València, l’Sporting Club del Port de Sagunt, es proclamà campió autonòmic del grup B. Este títol classificà els blans per al Campionat d’Espanya, on s’enfrontaren sense èxit al campió català, el Badalona FC.
El colofó de la gran temporada dels il·licitans fou l’ascens al grup A, la màxima categoria federativa, després d’una eliminatòria de promoció amb l’Sport Club Castàlia, últim classificat del grup A, competició en què el Club Natació Alacant havia sigut desqualificat. Els nadadors, després d’un polèmic partit contra el València en desembre de 1925, foren durament sancionats per la FVF, que els expulsà en gener de 1926. La desaparició un any després del club alacantí canviaria el futur de l’Hèrcules FC.
Foto de portada: insígnies de l’Elx FC i Hèrcules FC @ Arxiu de Josep Miquel Garcia
