22 de juny de 1919. L’Hèrcules Foot-ball Club disputa el seu primer partit documentat. Fou en un torneig infantil organitzat pel CD Excelsior i els herculans s’imposaren 2-1 a l’Athletic Club Benaluense. La Copa Excelsior va ser el primer trofeu aconseguit per la nova entitat. Un any després, Vicent Pastor esdevé president de la comissió organitzadora de la segona edició i inclús un diari anomenà la competició Copa Hèrcules. La revalidació del campionat no passà desapercebuda per a un nou club, el Cercle de Belles Arts, que es va fer amb els millors jugadors del conjunt que, en aquell temps, vestia de blanc-i-roig.
L’Hèrcules es va refer de la pèrdua dels seus millors futbolistes i multiplicà les seues actuacions fins al punt que va decidir pegar un pas avant en l’organització i federar-se per tal de poder competir sense problemes amb clubs federats i en competicions oficials.
Per a que un club poguera federar-se calia complir prèviament amb la Llei d’associacions de 1887, redactar uns estatuts o reglament i presentar-los en el Govern Civil per tal que foren aprovats i la societat registrada. Els primers estatuts de l’Hèrcules Foot-ball Club s’elaboraren el 18 de setembre de 1922 i l’arxiu de la Federació Valenciana en conserva dos versions: un exemplar mecanoscrit i signat pel president i el secretari de la comissió organitzadora (José Masià i Tomás Morató) i un altre sense signar però segellat pel club, que indica que els originals s’aprovaren amb data 20 d’octubre per part del Govern Civil.
Gràcies a eixos estatuts podem saber que encara que l’objecte inicial de la societat era fomentar l’afició al joc de Foot-ball Association, també preveien el conreu d’altres deports. El club tenia quatre categories de socis: protectors, honoraris, de número i una figura curiosa, els transeünts, per als que no tenien residència habitual a Alacant. La quota d’entrada era de 5 pessetes i la mensual d’1,50 pessetes per als socis de número i de 2,50 per als transeünts (durant els mesos que visqueren a Alacant i sense haver de pagar la quota d’entrada). Entre les curiositats destaca que la junta directiva nomenava un entrenador (sense remuneració) i els capitans. Estos últims eren els encarregats de formar els equips, concertar partits d’acord amb la junta i cuidar que els jugadors estigueren reglamentàriament uniformats. A més, els futbolistes havien d’arribar al camp amb l’equipació de joc posada un quart d’hora abans de l’hora assenyalada en la citació cursada pel capità. A L’article 35 indica que és responsabilitat de l’entrenador que es jugue o s’entrene amb uniforme de foot-ball.
Però si hem de destacar un article seria el 32, que afecta les senyes d’identitat del club, on sorprenentment trobem discrepàncies entre les dos versions conservades. L’exemplar signat indica que “El uniforme reglamentario será pantalón amplio y corto, azul, y maillot blanco y rojo, pudiendo variarlo por acuerdo de la Directiva, propio [sic] consulta del primer equipo, llevando el escudo de “Hércules F.C.” en el centro del pecho, medias con arreglo al maillot o sea blancas con vueltas rojas, y botas que se ajusten a lo que para ellas prevenga el reglamento de juego adoptado por la F.I.F.A.”.
La versió aprovada pel Govern Civil canvia els colors dels pantalons, que indica que són negres, i de les calces, negres amb vores blanc-i-roges. Per si hi haguera algun dubte de quina era la versió correcta, entre la documentació que envià l’Hèrcules per a l’alta federativa trobem un dibuix de l’uniforme:
Després d’una revisió més completa, observem que incorpora un nou requisit per als socis de número: ser majors de dotze anys i que el nombre de vocals de la junta directiva passa a ser de 6 en comptes dels 3 que indicava la versió signada.
El 29 de setembre de 1922 El Día publicava que “El Hércules ha solicitado ingresar en la Federación Nacional de Fútbol”. Poc després, el 3 d’octubre, El Luchador escrivia sobre la reunió que la nit anterior havia tingut el Comité Provincial d’Alacant de la Federació Llevantina (una institució nascuda a Alacant en 1919) i indicava que entre altres acords “Quedó admitido en la Federación el club alicantino que tantas veces supo quedar triunfante y que todos conocemos bajo el nombre de Hércules F.C.”. La realitat és que l’alta federativa no havia tingut lloc. En novembre es va comunicar al Comité que en contra d’allò que indicaven l’Hèrcules no estava federat per no haver-se seguit els requisits legals. El 26 de gener de 1923, Alberto Misó, nou president del club alacantí, redactà una carta al president de la Federació en què l’informava que ja s’havia presentat tota la documentació al Comité alacantí, però que en vista que no havia fet cap gestió li enviava tota la documentació a través de Rafael Blanquer. Finalment, l’admissió de l’Hèrcules arribà el 2 de febrer de 1923, en la reunió del Consell Directiu de la Federació Llevantina, que en la seua acta indicava: «Acuérdase admitir en esta Federación Levantina al Club Hércules de Alicante por encontrarse en regla la documentación por él presentada y no existir motivo alguno que se oponga a ello». La primera competició oficial en què participaren els herculans fou el Campionat de Llevant del grup B de la Primera Categoria (segon nivell federatiu) de la temporada 1923-24.
