En un dels primers textos publicats en FC, escrit ara fa exactament dos anys, vaig tindre l’ocasió de delinear de manera succinta la trajectòria i el perfil futbolístic de José Ballester Gozalvo, fundador del Llevant FC en 1909, recuperant per a l’ocasió alguns valuosos testimonis que romanien oblidats des de feia dècades. De Ballester, qui tingué una curta però intensa carrera com a foot-baller, coneixem un parell de dades especialment significatives: que actuà com a defensa, formant parella amb Estellés, i que participà en alguns partits previs al torneig de l’Exposició Regional –però no en esta competició–, així com en el primer campionat de futbol organitzat per la nova Federació Valenciana, entre octubre de 1909 i març de 1910.
Però la importància de José (primer nom de la selecta llista dels one-club men del Llevant) va més enllà de la seua mera presència en els terrenys de joc. El nostre protagonista fou el líder de l’entusiasta jovenalla que creà el primer club estable de la València marítima. Redactà els seus estatuts, procedí a la seua inscripció en el Govern Civil i ostentà la presidència de l’entitat en els dies en què tenia la seu social en el bar del “viejo federal Arlandis”, en el cor dels Poblats Marítims.
Més enllà del Llevant, José Ballester Gozalvo s’implicà activament en l’organització de l’esport en la ciutat de València en aquells dies d’incertesa i novetat. El 10 d’octubre de 1909 fou aprovat, juntament amb Rafael Peset i Federico López, en els primers exàmens d’àrbitres celebrats en casa nostra. I en novembre de 1910 fou triat secretari de la Federació Regional Valenciana de Clubs de Football (en la qual s’integraven València, Rat Penat, Hispania i Llevant), presidida per Carlos Pagola i on figurava un altre nombre essencial per a la història del nostre futbol: Ramón Leonarte.
El paper fonamental de Ballester per al futbol valentí del seu temps seria definit perfectament, molts anys després, per un d’aquells amics amb els quals Ballester pilotejava en la Platgeta, Algirós o el Camp del Camí del Grau, el periodista de Las Provincias Santiago Carbonell, Sincerátor: Al seu parer, els germans Ballester Gozalvo, José i Víctor, foren “los Quincoces i Zamora de aquellos lejanos años”. És a dir, dos figures de referència.
La conclusió dels seus estudis, primer, i la intensa activitat professional i pública, després, apartaren a José del Llevant i del futbol valencià a penes estrenada la dècada dels 10. Però l’interés per l’esport rei mai decaigué en ell. Dècada i mitja després de la fundació del Llevant, Ballester Gozalvo impulsà, des de l’Ajuntament de València –on ostentava el càrrec de regidor pel Partido Liberal–, el torneig de la Fira de Juliol, on els valencians –aficionats blancs, granotes i al futbol en general– assistiren massivament als emocionants partits dels seus equips, València FC i Gimnàstic FC, contra el Cette i el Fortuna de Vigo.
Portada: Rat-Penat, l’altre gran club de la València marítima.
Fotos interiors: El Llevant FC en 1911 | Calendari del primer Campionat valencià
