Als seus 66 anys, Carletto Ancelotti dirigirà al Brasil en el pròxim Mundial, després d’atresorar un currículum extraordinari com a entrenador de clubs. El de Reggio Emilia ha conquistat cinc Champions (dos amb el seu Milà i tres amb el Madrid), cinc Supercopes i ha sigut campió de les cinc grans lligues. Fa la sensació, a més, que sense la seua capacitat per a gestionar un vestidor ple d’estreles, el Madrid tardarà a alçar el cap. Tot i la indecent inversió en futbolistes i l’intent frustrat amb Xabi Alonso. Fa la sensació, també, que la seua trajectòria com a entrenador ha tocat cim amb el monyo ja ben canós. Vorem amb què ens sorprén en el pròxim Mundial de Mèxic, Estats Units i el Canadà.
Tot i això, pareix que els més poderosos clubs europeus opten, cada volta més, per entrenadors jóvens, valorant a la baixa les virtuts que l’edat pot sumar a una carrera notable. I no obstant, l’experiència és un grau. Això almenys demostra la realitat.
Un altre italià, que deixà una calcigada profunda en Mestalla, s’ha jubilat als 74, després de prestar lel seu últim gran servici a la Roma, en la seua tercera etapa. L’esquadra giallorossa, en crisi, estava dotzé en la Sèrie A, però Claudio Ranieri la va convertir en el millor equip de la segona volta, sumant 46/57 punts i obtenint el bitllet d’accés a la Lliga Europa. Abans havia donat una Copa al València; i el títol de campió d’Anglaterra al Leicester City FC, per primera i única volta en els seus 142 anys d’història. En eixe moment absolutament màgic de la història del futbol anglés, el romà tenia 64 anys.
Al capdavant de la Roma està a hores d’ara Gian Piero Gasperini, després d’haver regalat a l’Atalanta els millors anys de la seua història, amb Copa de la UEFA inclosa. Als 68 anys el torinés és el pare de la Sèrie A. Gasperson li deien de malnom en Gènova, on estigué nou temporades en dos etapes. L’original, Sir Alex Ferguson, ja jubilat, no té parangó. Estigué en el Manchester United entre 1986 i 2013, sumant tretze lligues angleses, dos Champions i altres 23 títols. Deixà la banqueta amb 71 anys.
Quina és l’edat idònia per a entrenar? Qui sap. ¿Buscarà a José Mourinho algun dels grans transatlàntics europeus per a guanyar alguna Champions League, als seus 63 anys, o la seua carrera ja està a la baixa? Qui sap. Costà de creure que en un treball en què és tan decisiva la gestió d’un vestidor no tinga un valor realment singular l’experiència. Potser, no obstant, els anys passen factura pel nerviosisme que representa la gestió del partit a peu de camp. Hi ha entrenadors, de fet, que suen tant o més com alguns jugadors.
No pareix, en tot cas, que ho note, amb 71 anys, el xilé Manuel Pellegrini, que porta des de 2020 al capdavant del Betis, club amb el qual conquistà la Copa 21/22 i on és el segon entrenador que més partits ha dirigit, a un pas del mític Llorenç Serra Ferrer, dotant al club d’una estabilitat que li ha costat molt de trobar. Amb el City, a més, guanyà una Premier. És el trainer més veterà de les cinc grans lligues.
A l’altra banda del toll, és notori el cas de l’argentí Miguel Ángel Russo. Com a futboliste fon “one club man”, després de catorze temporades en les files d’Estudiantes de la Plata. Va morir el 8 d’octubre de 2025, sent entrenador de Boca Juniors amb 70 anys.
Tots ells (i molts més en clubs més modests) demostren que l’edat no és un impediment per a triomfar en el futbol d’elit o fins i tot, com en alguns casos, per a viure els millors anys d’una carrera en el seu tram final. Però, ¿qui ha dit que al front dels clubs hi haja, en molts casos, gent amb la valentia per a prendre decisions amb personalitat i valentia, més enllà d’allò que s’espera?
Imatge © Twitter La Liga
