La selecció espanyola guanyà el Mundial l’any 2023, però feu una actuació més aïna mediocre en les Olimpíades de París en 2024 després de fer-se amb la primera Nations League de la història, també en 2024, en una final disputada contra França en Sevilla. Enguany afrontava esta competició europea amb l’ànim de revalidar el títol, i sobretot amb l’horitzó de l’Eurocopa de juliol de 2025 en Suïssa. El repte era ratificar la seua excel·lència com a equip que ficà el futbol femení en el prime time de les televisions i de la informació estival durant el Mundial, o tornar a ser aquell combinat olímpic sense pena ni glòria.
Hi havia, per tant, una certa transcendència en el partit del passat 3 de juny de 2025: Espanya es jugava contra Anglaterra la classificació per a les semifinals de la Nations League. Un empat era prou, però el conjunt de Montse Tomé aconseguí la victòria amb dos impecables gols de Clàudia Pina en la segona part. Amb ells es capgirà un marcador en contra des del minut 21, quan Alessia Russo avançava les angleses. Al remat, amb la victòria, les jugadores es col·locaven en el mateix nivell que l’equip masculí havia aconseguit en març. La semifinal es disputarà contra Suècia, a doble partit, en octubre.
Ara bé, els mitjans espanyols generalistes, en la seua versió digital, no consideraren destacable este triomf. L’ABC, en portada, duia com a notícia principal la del partit de bàsquet entre el Madrid i el Baskonia; en diverses targetes, un enfrontament entre Espanya i Euskadi en pilota basca, i les contínues cessions del portugués João Félix. Només en la filera de targetes inferior, la primera a l’esquerra, apareixia la victòria de les jugadores, amb crònica de Sergi Font, al costat d’altres informacions sobre assumptes no estrictament deportius (proves mèdiques i fitxatges). Si entràvem en la secció de Deports, calia baixar a un quart nivell per a accedir a la notícia.
La Razón destacava en portada una entrevista a Pau Gasol, i de les quatre targetes al costat d’eixa exclusiva, en dedicava una al partit, però no era informació deportiva, sinó sobre l’escassa afluència de públic, i l’error de programar-lo en Catalunya. Ja en Deports, ni notícia destacada, ni cap de les tres de la filera horitzontal per davall d’esta. Llevat de l’article firmat per I. Trujillo, la notícia del partit estava elaborada pel diari.
El Mundo, en portada duia també el partit de bàsquet esmentat, i oferia, de les quatre targetes de baix, una dedicada a la victòria espanyola. En la secció de Deports, actuava de la mateixa manera. La notícia procedia directament de l’agència EFE.
Per últim, El País tampoc destacava la victòria, i preferia apostar pel trajecte del teniste Carlos Alcaraz cap a les semifinals de Roland Garros, i per l’enfrontament entre Alemanya i Portugal en la Nations League masculina. La victòria femenina apareixia, això sí, la primera en la fila de targetes inferiors. En la secció de Deports, seguia la informació sense destacar-se, encara que dedicava dos targetes al partit, amb crònica de Diego Fonseca Rodríguez i article d’Irene Guevara.
Es tractava d’un partit de la selecció, però eixa Espanya amb f no resultava prou important per als responsables de la secció de cada diari. Les dones, com d’habitud, en un segon o tercer pla.
Vora una setmana després, una altra cita de relleu: l’última de les competicions estatals, la final de la Copa de la Reina. Disputada per Barça i Atleti en l’Alcoraz d’Osca el 7 de juny de 2025, el conjunt català baté les madrilenyes per 2-0, ambdós també de Clàudia Pina. Però esta victòria no implicà, al sendemà, una cobertura equitativa amb l’acostumada de la Copa del Rei masculina. Així, els digitals d’ABC, El Mundo o La Razón no en tragueren cap informació en portada, només El País. L’ABC, a més, obvià la final en portada, però, curiosament, no un combat d’arts marcials mixtes (MMA) en Newark (EEUU) entre el georgià Merab Dvalishvili i l’estatunidenc Sean O’Malley; en la secció de Deports, com a notícia destacada, la xiulada a l’himne en l’esmentada final de pilota basca, i només a un segon nivell un parell de contribucions de Sergi Font, en cos bastant inferior a les més visibles: una sobre “la afición del Barcelona ensucia la final de la Copa de la Reina pitando el himno de España”, i una altra la crònica del partit. La Razón, en una notícia firmada per Luis Linaza, i publicada i actualitzada quan l’encontre estava en la seua primera mitat, només parlava dels xiulits contra l’himne espanyol, però no aparegué cap crònica després de la victòria del Barça. En El Mundo ni això: es feien ressò dels xiulits contra l’himne en la final del campionat de pilota basca Espanya-Euskadi, però no dels d’Aragó; cap notícia de l’encontre. Finalment, El País publicà la notícia com una de les dos destacades en portada, amb la crònica de Diego Fonseca des d’Osca, i un article d’Irene Guevara sobre Pina, autora del doblet i guanyadora del trofeu a la millor jugadora del partit.
Al remat, una final de la Copa de la Reina a la qual no assistix la reina, ja ho diu tot. Que la Casa Reial fera costat a un trofeu que du el seu títol serviria per a donar-li visibilitat, impuls i aparença de normalitat. Eixa normalitat falta encara, com hem apuntat, en la forma en què tracten els partits d’importància els grans mitjans amb seu en Madrid, que demostren, amb l’elecció de les notícies, un provincianisme del qual no han sigut mai conscients: no són diaris espanyols, són diaris madrilenys.
I als hòmens que entregaven medalles i saludaven al conjunt arbitral i a les jugadores dels dos equips, un pensament: no cal tocar tant.
Foto portada: Clàudia Pina © Steffen Prößdorf
