Probablement Ricard Zamora siga el primer jugador de futbol mediàtic de l’estat. El guardameta català era molt famós i tothom el volia vore jugar. En els anys 20 del segle passat era freqüent que els clubs contactaren amb futbolistes d’altres equips per reforçar la plantilla en partits amistosos, encara que amb l’arribada del professionalisme este costum començà a caure en desús. Zamora realitzà nombroses eixides a jugar arreu i el seu “fitxatge per un dia” era motiu més que suficient per a organitzar un enfrontament entre dos equips amb un èxit de taquilla garantit que cobriria amb escreix la contractació del Diví, nom amb què era conegut popularment.
L’Alzira FC nasqué en 1922. Els seus estatuts foren redactats l’1 d’octubre i presentats en el govern civil el 2 de novembre, mentre que ingressà en la Federació Llevantina el 20 de juliol de 1923. El club de la Ribera, que vestia amb camiseta blanca i pantalons negres, comptava amb camp propi des de desembre de 1922 (el camp de la Muntanya) i competia en el grup B de la primera categoria territorial. La primera visita de Ricardo Zamora a Alzira fou el 6 de setembre de 1923, quan el club local concertà un partit amb el València FC, vigent campió de Llevant i que ja havia sigut rival del Diví a Mestalla en febrer de 1922. El català, en un camp ple que l’aclamava, aconseguí mantindre a zero la porta dels locals, que tampoc marcaren. Per l’Alzira FC jugaren Zamora; Canals, Molina; Alemany, Vidal, Llorens; Marcial, Daries, Pacan, Vicentín i Serra II. Pel València FC: Llago; Sirvent, Piñol; Marín, Montes II, Hipólito; Rino, Porcal, Cubells, Peral i Granell.
Tres setmanes després, el 26 de setembre, Zamora tornà a terres valencianes, en esta ocasió per a jugar tres partits en dies consecutius. El primer fou a Mestalla reforçant el València FC contra els alemanys de l’SpVgg Fürth. Empataren a 1, amb un gol de Peral. Jugaren: Zamora, Simarro, Llovet, Marín, Reverter, Hipólito, Porcal, Cubells, Montes, Peral i Cordellat.
Un dia després, el 27, tornà a ocupar la porteria de l’Alzira FC. El rival fou el Club Natació Alacant, que un dia abans ja s’havia imposat 0-1 a l’equip de la Ribera. Els nadadors ja eren considerats per la premsa els favorits per al campionat de Llevant 1923-24 i per al segon partit l’Alzira, a més de amb Zamora, es reforçà amb dos dels millors jugadors del potent Gimnàstic FC, Molina i Ventura. Malgrat això, el resultat fou encara més ample per als d’Alacant, 0-2 amb gols de Devesa i Albaladejo. Pel CNA jugaren Blau; Torregrosa, Samper; Iborreta, Calatayud, Daniel; Bocanegra, Ramonzuelo, Albaladejo, Devesa i Ortiz. Desconeixem els altres 8 jugadors que alinearen els blancs. Després del partit, Zamora declarà que no li havia sorprés la victòria del Natació perquè tenia una de les millors línies d’atac de la categoria i que podia aspirar a grans triomfs, com així ocorregué eixa mateixa temporada. Este partit no fou la primera interacció del català amb el CNA: el 8 i el 9 d’abril del mateix any havia reforçat els alacantins per a enfrontar-se al Racing de Madrid en el camp de la Florida.
El tercer partit consecutiu jugat per Zamora fou el dia 28. En esta ocasió la porteria que va defendre fou la del Benimàmet FC. El rival, el València FC. Els de Mestalla s’imposaren 1-4, amb gols de Reverter (2, un de penal), Marín i Peral. Pel Benimàmet marcà Ródenas.
Foto de portada: Ricard Zamora (huité des de l’esquerra) amb l’Alzira FC. Arxiu de Josep Miquel Garcia.
