Fins a la irrupció de marques com Adidas, Puma o Ressy en la Lliga a finals dels anys 70 els clubs professionals pagaven per les equipacions, no com ara que reben diners i material deportiu per usar roba d’una firma determinada. Les camisetes no tenien escut ni dorsal, elements que es compraven a banda i s’havien de cosir. La majoria de les camisetes de futbol de finals dels anys 60 i dels anys 70 estaven elaborades per una empresa catalana denominada Mont-halt, que vestia un bon nombre de clubs de l’estat. Eren de cotó, es trobaven en tendes de deports i no tenien cap logo extern. Les de l’Hèrcules es compraven en el “Palacio de los Deportes”, al carrer López Torregrosa, regentat per Navarro Olcina.
La temporada 1980-81 el club alacantí començà utilitzant les Mont-halt de la temporada anterior fins que arribaren unes camisetes que es convertiren en icòniques, les Adidas. El primer partit dels herculans amb la marca alemanya fou al Rico Pérez, contra l’Atlético de Madrid, el 26/10/1980. A banda de la roba, cada jugador va rebre dos parells de botes de la firma deportiva.
En aquells moments l’exhibició de publicitat no estava permesa. Ni tan sols es podia mostrar el logo del fabricant, de manera que els clubs hagueren de tapar-lo de diverses maneres. La més habitual fou cosir-li un retall de tela damunt, com feu l’Hèrcules. Altres clubs, com el Reial Múrcia, taparen la marca (també Adidas) amb l’escut, que passà al costat contrari, a la dreta. Més curiosa fou la solució del CD Castelló, que tapà el logo de Ressy amb un dorsal davanter, una estètica més pròpia de l’handbol. No cal dir que les camisetes d’Adidas eren plenament reconocibles encara que el logo no fora visible gràcies a les seues tres bandes distintives.
Finalment, l’assemblea de la Federació Espanyola del 9/10/1981 obrí la porta a la presència de publicitat en les camisetes (fins a 100 cm²) i als logos de les marques (no més de 12 cm²). L’Hèrcules començà a dur publicitat de “El Ancla” en la d’Adidas, en la temporada 1983-84, en què s’ascendí a Primera. Eixa mateixa campanya la marca alemanya fou substituïda per una valenciana, Ressy, que ja vestia altres clubs de la terra com el València, el Llevant o el Castelló, i que estigué 8 anys seguits elaborant la roba del club blanc-i-blau. El canvi fou degut a què, segons els dirigents del club, la firma alemanya no demostrà massa interès en subministrar a un club de Segona Divisió (l’Hèrcules havia descendit en 1982 i la quantitat de material rebut s’havia reduït). Amb Ressy el conjunt alacantí utilitzà tres equipacions per primera volta en una mateixa temporada. Fou en la 1984-85, amb la blanc-i-blava, una blava i una blanca. Quin herculà no recorda la imatge de Mario Alberto Kempes amb una camiseta d’esta marca amb la publicitat de Cajalicante?
Després de Ressy, en 1991, arribà una altra marca valenciana, Luanvi, que només estigué un curs, fins que arribà una altra més fugaç encara, Front Runner, coneguda per vestir el Sevilla de Maradona. A Alacant fou una mica polèmica perquè no es distingien bé els dorsals en la camiseta blanc-i-blava. La firma britànica, filial de Bukta, no arribà a acabar la campanya 1992-93 i des de l’Hèrcules-Girona del 14/11/1992 fou substituïda per Rasán.
La firma valenciana firmà un primer contracte de 4 temporades, pero estaria altres 5. En eixe període tingueren lloc dos ascensos (a Segona en 1993 i a Primera en 1996). Precisament en la màxima categoria (1996-97) hi hagué una camiseta que fou considerada “gafe” i si mirem les estadístiques hem de donar la raó als qui ho pensaven. Es tracta de la segona equipació de color roig. Fou utilitzada en huit partits, set de Lliga i un de Copa, que es comptaren per derrotes. Amb Rasán el repertori de segones equipacions, que fins ara s’havia limitat al blanc o al blau, s’amplià amb nous colors (l’esmentat roig, negre, i fins i tot taronja). En la 1997-98 l’Hèrcules celebrà el 75é aniversari i Rasán, en comptes d’elaborar d’una camiseta commemorativa, es limità a estampar “75 aniversario” en l’espai destinat per a la publicitat. En l’haver de la marca valenciana tenim el disseny de la primera camiseta blanc-i-roja de l’era moderna del club alacantí. Les camises amples de Rasán dels anys noranta encara es veuen en les grades del Rico Pérez i són recordades amb nostàlgia per l’afició.
