El passat 28 d’abril, coincidint amb el 90é aniversari del primer ascens de l’Hèrcules a Primera, s’estrenà Pioners, un documental realitzat per Manolo Piera on es fa un recorregut pels primers temps de l’entitat alacantina. L’audiovisual conté un fragment d’una cinta de 1929, conservada en l’IVAC-La Filmoteca, que és la primera gravació cinematogràfica coneguda de l’Hèrcules.
El segment complet, d’una durada de poc més d’un minut, s’inclou en la pel·lícula muda Les Fogueres de San Chuan en Alicante, dirigida en 1929 per Pascual Ors Pérez i filmada per l’operador Joan Andreu Moragas. La cinta, de la productora Cinematográfica Alicante i amb una durada de 87 minuts, fou restaurada en 1990 per l’IVAC-La Filmoteca.
Pascual Ors, empresari alacantí i polític republicà, fou regidor de la ciutat i diputat provincial. La seua pel·lícula s’estrenà el dia 14 d’agost de 1929 en la plaça de bous, de la qual fou empresari. El llargmetratge documental, dividit en 7 parts, fa un recorregut per l’Alacant de finals dels anys 20: monuments i edificis emblemàtics, carrers i avingudes, el port, trànsit, estacions de tren, les Fogueres de Sant Joan, desfilades, bandes de música, futbol, regates, corregudes de bous…
En la sexta part es reproduïxen algunes escenes del partit Hèrcules FC-CA Osasuna, disputat el 24 de juny de 1929, dia de la cremà de les fogueres, festes que se celebraven per segona volta a Alacant. La visita del club pamplonés fou possible gràcies al patrocini d’Alacant Atracció, una societat creada en 1927 per a portar turistes forans a la ciutat. Un dels seus membres, el joier Antonio Correa, aportà una copa de gran valor per a l’equip vencedor, la Copa Alacant Atracció.
[Fragment de «Les Fogueres de San Chuan en Alicante» amb la primera gravació de l’Hèrcules FC © IVAC-La Filmoteca]
L’arribada d’Osasuna causà molta expectació a la ciutat perquè era un dels integrants de la Lliga de Segona Divisió, competició que s’havia disputat per primera vegada en 1929. Entre els seus jugadors destacava Severiano Goiburu, migcampista internacional que posteriorment jugaria en el Barcelona, València i Llevant, entre d’altres. Tanmateix, els navarresos venien de perdre 6-0 en un amistós amb el Reial Múrcia el 16 de juny i 5-1 amb el Cartagena, una setmana després, en l’últim partit de lliga.
Com era costum en els amistosos d’eixa època, l’Hèrcules reforçà l’equip amb jugadors d’altres clubs. Un dels que s’anuncià que vindria fou el davanter del València Arturo Montes, però finalment els reforços foren dos excomponents del Club Natació Alacant: José Torregrosa, ara en el CD Castelló, i l’extrem dreta Alfredo Suárez, que també havia jugat a l’Athletic Club de Madrid. El defensa alacantí, després d’haver jugat a Valladolid amb els orelluts el dia anterior, feu un viatge de 22 hores de tren per a poder alinear-se amb l’Hèrcules.
Si veiem el fragment de la pel·lícula, després d’un intertítol que fa referència al partit, dos tràvelings ens mostren els onzes dels dos equips. Malgrat la dificultat que comporta la identificació de jugadors herculans dels anys 20 a causa de la manca de fotografies, hem pogut posar nom a tots ells. Així, de dreta a esquerra, hi apareixen: Santos Andreu, Daniel Sala, López, José Ayguadé, Pepito (Aracil), Francisco Gorgé, José Monllor, José Jover, Alfredo Suárez, Arturo Devesa, José Torregrosa i Vicent Pastor (fundador del club).
A continuació, un altre intertítol anuncia la treta inicial de Gutiérrez, un personatge còmic creat pel director del setmanari del mateix nom, Ricardo García López, K-Hito, que es desplaçà des de Madrid a Alacant per les Fogueres, on estigué acompanyat per altre personatge emblemàtic de la ciutat, el Tio Cuc.
La pel·lícula continua amb una peculiar treta de banda realitzada per un jugador de l’Osasuna, un atac de l’Hèrcules i una panoràmica de la graderia principal del camp de la Florida. Tot i la calor intensa que feia i la falta d’alguns titulars osasunistes (com Severiano Goiburu, que no hi anà per una malaltia de son pare), l’estadi presentà la millor entrada de la temporada. El fragment conclou amb un intertítol on apareix el resultat del partit, 5-0. L’Hèrcules guanyà fàcilment amb gols de Suárez, Devesa (2), Ayguadé i d’un jugador d’Osasuna en pròpia porta i s’endugué la Copa Alacant Atracció.
Amb este partit concloïa la temporada 1928-29, una campanya que havia dut grans canvis per a l’Hèrcules. En primer lloc, el club, com tots els de la demarcació d’Alacant, havia passat de la Federació Valenciana a la Murciana, on fou inscrit en la segona categoria. I més important encara fou una decisió de la junta directiva, presidida per Eduardo Campos de España, que afectava una senya d’identitat del club. L’entitat herculana, que vestia jersei blanc-i-roig des de la seua fundació en 1919, adoptà els colors blanc-i-blaus del Club Natació el 4 de novembre de 1928. Esta mesura donaria impuls al club alacantí, que seria l’abanderat del ressorgiment del futbol a la ciutat després del buit deixat pel Natació. La temporada següent l’Hèrcules fou seleccionat per a disputar una nova categoria del Campionat de Lliga, la Tercera Divisió. Els herculans foren enquadrats en el grup VII, amb el Cartagena FC, Elx FC, Albacete FC, Lorca SC i Imperial FC. Este gran èxit fou rematat amb el subcampionat d’Espanya amateur, aconseguit en l’estadi de Montjuïc l’1 de juny de 1930.
