Dissabte, en el Rico Pérez, em preguntaren si és veritat que el salesià Jaume Maria Buch (i no Vicent Pastor) fou el fundador de l’Hèrcules. No és la primera volta que m’ho plantegen, així que ja toca posar llum sobre este tema…
Tot sorgix per l’aparició fa uns anys d’un document mecanoscrit obra de Francisco Tarinas, un coadjutor salesià que estigué a Alacant durant 7 cursos escolars (de 1924 a 1931), on explica “la parte de historia de la obra salesiana en Alicante de la que personalmente he sido testigo, y de otros acontecimientos testigo de oídas, contados por personas serias dignas de fe”. El document, un extracte de les seues memòries, fou enviat per Tarinas des de la Casa Salesiana de Girona a Ismael Mendizábal, director de la d’Alacant entre 1977 i 1983. En les pàgines 5 i 6 es fa referència a l’Hèrcules i a altres clubs, amb errades importants:
El Hércules
No hay aficionado al fútbol que no conozca el Hércules de Alicante, pero seguramente, pocos conocen su origen.
El equipo de fútbol el Hércules salió del patio de las Escuelas Salesianas de Alicante.
Al Coadjutor salesiano Dn. Jaime Buch, le cabe el honor de ser el fundador del equipo el Hércules.
En Alicante, en aquel entonces, no existía un fútbol regular, y Dn. Jaime organizó con sus muchachos domingueros (Oratorio Festivo) un equipo de fútbol: les proporcionó un balón, camisetas, etc. y le puso el nombre de Hércules. Los entrenamientos y competiciones se hacían en el patio de las Escuela Salesianas.
Más tarde los muchachos ya mayores, se independizaron del colegio, pero conservaron el nombre de Hércules y de ahí nació el club deportivo Alicantino.
Lo mismo podemos decir de los equipos de fútbol el Mestalla de Valencia y el Ciudadela de Menorca fundados por el dinámico salesiano P. Guillermo Viñas.
Según me contaron, las fotografías de ambos fundadores presiden las sedes de las respectivas federaciones.
En este fragment, escrit dècades després dels fets, es basaria la hipotètica fundació de l’Hèrcules FC per part de Jaume Maria Buch. Però què hi ha de realitat? El text indica que el Pare Guillermo Viñas fou el fundador del Mestalla, quan el club que fundà fou el Sagunt FC, denominat així per ser el carrer on s’ubicava el col·legi dels salesians a València. El religiós havia arribat al cap i casal en octubre de 1910 procedent de Menorca. A Ciutadella els salesians havien sigut claus per al naixement i expansió del futbol, però el club que fundà allà Guillermo Viñas fou el Robur, no el Ciutadella com de nou indica erròniament Tarinas. Fou en 1907, un any després del naixement del primer club de la localitat, l’All-Right. Com vorem, si Tarinas no encerta pel que respecta al Pare Viñas, tampoc no ho fa en el cas de Buch.
En 1907 els salesians arribaren al Campello, on fundaren un col·legi. Anys després, gràcies a l’impuls de l’abat de la col·legiata de Sant Nicolau, Modesto Nájera, i a Mariana Moreno y Pérez de Vargas, viuda del marqués del Bosch de Arés, que donà els terrenys, construïren a Alacant una escola i un temple annex dedicat a Maria Auxiliadora, ubicats darrere de l’actual Palau de la Diputació. En 1914 els salesians, amb el Pare Antoni Recasens al capdavant, arribaren a la ciutat. Un dels fundadors de les escoles salesianes de Sant Josep fou el coadjutor Jaume Maria Buch Canals, nascut en 1889 a Bescanó i que havia ingressat en l’obra en 1909. Abans d’aplegar a Alacant, Buch havia estat destinat en els salesians de València, on coincidí amb el Pare Viñas, impulsor del Sagunt. A la nostra ciutat tingué un paper semblant i a més de fundar un club de futbol, l’Sporting FC, va introduir un deport desconegut fins el moment a Alacant, el basquetbol. L’Sporting, creat en 1915, es federà en 1920 i arribà a competir en l’anomenat Campionat de Llevant. El català representà el club dels salesians en la Federació Llevantina de Clubs de Futbol i a finals de 1920 fou nomenat vocal de la Junta Directiva de la Secció Sud.
Ja hem vist que Tarinas erra amb tots els noms dels clubs fundats per Viñas i Buch, ¿però quina relació tenia Vicent Pastor, l’autèntic fundador de l’Hèrcules, amb els salesians? En l’entrevista que li feu Alicante Deportivo en 1923 Pastor indicava que “Mi afición al fútbol se despertó en los tiempos en que el famoso infantil X disputábase reñidos partidos con el Sporting y de esos encuentros salió el grupo de amigos que luego fundamos el Hércules”.
L’hemeroteca ens permet fer-nos una idea de quan va sorgir eixa amistat prèvia a la fundació del club: tenim documentats partits entre el club dels salesians, l’Sporting, i l’X des de juny de 1915 fins a juliol de 1918. Una vegada creat l’Hèrcules sabem que els seus integrants, sense camp de joc, disputaven els partits en els terrenys rebaixats de l’actual plaça dels Cavalls (oficialment dels Estels), un lloc molt pròxim al col·legi dels salesians. Precisament l’Sporting FC fou un dels rivals de l’Hèrcules en la Copa Excelsior de 1919, primer torneig en què participaren els herculans, i que guanyaren. Com a curiositat, l’equip dels salesians presentà una reclamació perquè considerava que alguns jugadors del conjunt blanc-i-roig (en aquell moment) faltaren a les condicions d’edat i altura indicades en les bases de la competició infantil.
Es podria pensar que Vicent Pastor estudià en els salesians, però un dels membres fundadors de l’Hèrcules, el guardameta Pepe Jover, en una entrevista a Información indica al respecte que “Un grupo de amigos, entre los que se contaba Vicente Pastor, ‘El Chepa’, íbamos al colegio graduado que estaba en la calle de Reyes Católicos”. Els salesians, en tot cas, eren un centre obert als xiquets de tots els barris d’Alacant i dels pobles veïns. Molts d’ells anaven a l’oratori festiu. Altres assistien a classes nocturnes. També era freqüent la presència de molts jóvens que, poc inclinats a l’ensenyament religiós, només apareixen per les escoles per a vore partides de frontó, encontres de futbol o exercicis gimnàstics. Quan hi havia un acte deportiu important Jaime Maria Buch tancava totes les portes a excepció de la de l’església, per on havien de passar tots.
Jaume Maria Buch estigué destinat a Alacant fins als denominats “successos de l’11 de maig de 1931”. Eixe dia diversos edificis religiosos d’Alacant foren incendiats per exaltats anticlericals, que identificaven l’església amb les classes dominants. L’escola i l’església dels salesians no en foren una excepció. Després de la destrucció del seu centre, el català fou destinat de nou a València, on al poc de començar la guerra fou detingut junt amb altres salesians i empresonat en la Model. Poc després de ser posat en llibertat, la matinada del 31 de juliol de 1936, fou assassinat al Saler en un dels eufemístics passeigs, una forma de repressió de rereguarda. Jaume Maria Buch compta amb un carrer al barri de Sant Blai d’Alacant, molt a prop de la Parròquia Maria Auxiliadora, l’únic edifici dels salesians que es conservà després de l’incendi. L’11 de març de 2001 fou beatificat per Joan Pau II junt amb altres 232 màrtirs espanyols.
Foto de portada: Les escoles salesianes de Sant Josep (Alacant). Foto d’António Passaporte. Arxiu Loty, IPCE, Ministeri de Cultura i Deport.
