Des de fa un temps en l’herculanisme ressona una frase literal sobre el moment del bateig de l’Hèrcules, posada en boca del seu fundador, Vicent Pastor: “li direm Hèrcules per a infondre respecte”. Però, ¿què sabem de ben cert sobre la gestació del nom d’eixe modest equip format per un grupet de xics comandats per Pastor a les acaballes de la dècada dels anys 10 del segle XX?
L’entrevista que el periòdic Alicante Deportivo realitzà al fundador en 1923, 4 anys després del naixement del club, indica al respecte que cada soci donà el nom que creié més oportú i que Vicent Pastor trià el d’Hèrcules perquè “segons les seues notícies” este fou un home fort i invencible, com havia de ser la societat.
Quasi dos dècades després, en 1941, Juan Antonio Espinosa, periodista que realitzava les cròniques deportives en Gaceta de Alicante i Información des de l’inici del franquisme, en el seu llibre Historial del Hércules Futbol Club novel·la la versió de 1923 i, referint-se a Vicent Pastor, escriu: “Él había puesto al equipo un nombre turbulento, la verdadera antítesis de lo que él era. Y por un raro sarcasmo de lo físico, como obsesión en él de lo forzudo que para su naturaleza era desconocido, se le ocurrió llamarle “Hércules” al equipo. Fue una tarde en que regresando de los derribos de la “montañeta” y divagando con los suyos sobre qué nombre pondrían al “once” para que ya pudiera presentar batalla a los restantes que por aquellos día existían, cayó en la cuenta de que en el mundo había algo que para él no sería nunca: lo contundente, lo hercúleo. —Le pondremos de nombre “Hércules” y así nos temeran muchos— dijo. Y el nombre quedó aceptado por sus amigos”.
Però per a conèixer el “culpable” de la frase atribuïda a Vicent Pastor hem d’anar-nos a 1996, quan el diari Marca edità el col·leccionable Hércules C.F. Fuerza de Primera, publicat amb motiu de l’ascens dels blanc-i-blaus a la màxima categoria. La cita “Le pondremos Hércules, para infundir respeto…” fou utilitzada per a titular el primer fascicle i els textos interiors l’ampliaven arreplegant part del que escrigueren Espinosa i Alicante Deportivo: “Le pondremos de nombre Hércules, de esta manera infundirá respeto y temor a nuestros rivales. Además, Hércules era un ser robusto y pràcticamente invencible”.
Però per què el nom d’Hèrcules? El nom del semidéu no era desconegut. Apareixia en la premsa alacantina esporàdicament i fins i tot denominava un model de roba dels grans magatzems “El Águila”, que s’anuncià en els diaris de la ciutat en 1918 i 1919. A més, en l’àmbit del deport, ja en 1916, a la ciutat d’Elx hi havia una societat denominada Hèrcules FC. El club, presidit per Francisco Irles, estava domiciliat al carrer Canalejas núm. 9, 1r i jugava amb els colors groc i roig. Este Hèrcules il·licità jugà a Alacant contra el Benalua en juliol de 1916 i en novembre del mateix any amb l’Ibèrica FC, un club que estigué actiu fins a 1919 i que jugava al camp de les Carolines. Precisament este últim equip fou el primer rival de l’Hèrcules, segons indica Vicent Pastor en l’entrevista d’Alicante Deportivo. D’eixe enfrontament Ibèrica-Hèrcules només sabem que es disputà en la temporada 1918-19, abans de la Copa Excelsior de juny de 1919, en les Carolines, i que guanyaren els aleshores blanc-i-rojos per 1-4. Potser només es tracta d’una casualitat, però no podem obviar l’existència d’esta societat homònima.
Tornant al “bateig” de l’Hèrcules, l’entrevista de 1923 és sens dubte la font més fiable. Fou realitzada a la persona que el fundà en un temps molt a prop del naixement del club. En definitiva, el que ocorregué fou que diversos socis del club proposaren noms i el fundador trià el d’Hèrcules perquè coneixia la fortalesa física i la invencibilitat del semidéu, característiques que volia que també tinguera la societat que acabava de nàixer. Malauradament, no podem saber de qui partí la proposta i si qui la feu o el mateix Pastor coneixien el precedent del club homònim d’Elx. Pel que fa a la frase que li atribuïxen, no és real, procedix de textos que mitifiquen el naixement del club per a exalçar-lo, i serà difícil esborrar-la de l’imaginari herculà.
