Francisco García Cubero, àlies Cisco Fran, és professor de matemàtiques jubilat, líder de la banda de rock La Gran Esperanza Blanca, escriptor i aficionat al futbol i al beisbol. Col·leccionista de cromos de tots dos esports. Fan de Bob Dylan i seguidor del València FC. Els seus projectes més immediats són la celebració dels 40 anys de vida de la seua banda i la futura publicació d’un parell de llibres de relats: Ciudad Dormitorio i Polvo en Suspensión. És pare d’un senyor de 32 anys i només desitja poder viatjar a Nova York tots els anys que li queden per viure.
—Primer record futbolístic: un partit a Mestalla on Waldo es va fer sang al cap i jugà tota la segona part amb una bena al cap. Mon pare diu que de més xicotet, al descans deixaven una pilota al centre del camp i ell, que estava en la primera filera, em deixà a la gespa i jo vaig córrer fins el centre del camp i xutí. Per a mi és una llegenda més que una història vertadera. Mon pare és com el personatge d’Albert Finney en Big Fish.
—Un futbolista: la meua estirp reial és: Waldo, Valdez, Keita i Kempes. Però Kempes és el més gran de tots.
—Un entrenador: per història Di Stéfano, però el que va fer Benítez va ser molt gran.
—Un equip: el València des de 1998 fins a 2005.
—Un partit: el enfrontament a Mestalla contra l’Espanyol amb els dos gols de Baraja en la 2001-2002. Bojeria, plors, emoció, vida en estat pur.
—Un estadi: Mestalla, no cal dir res més. Des de xiquet sentir a mon pare dir: «me’n vaig a Mestalla» era com si diguera me’n vaig al saló a gaudir (o patir). Mestalla és part del que soc.
—Una competició esportiva: la lliga espanyola. Que només 9 clubs l’hagen guanyat en tota la seua història i que únicament 6 ho hagen fet més d’una vegada demostra que és la més valuosa de totes.
—Un llibre de futbol: Once titulares, editat per Levante-EMV. Llibre col·lectiu amb el començament d’una literatura valencianista de qualitat
—Un objecte futbolístic per a col·leccionar: els cromos de futbol. Recorde la meua primera col·lecció de la lliga 70-71 de Fher. Quan m’eixia un cromo del València la felicitat era plena.
Foto de portada: Cisco Fran en en Little Italy, NYC.
