Vicent Chilet Torrent (Albal, 1977) és periodista. Ha publicat la crònica de viatge Slow West (2105) i el volum Maradona en Huamuahuaca (2018), a més de centenars d’articles i reportatges d’història i cultura futbolística. Actualment és assessor de la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana.
—Primer record futbolístic: Un VCF-Athletic Club, 22 de maig de 1984. La primera vegada a Mestalla. Recorde estar sentat als genolls de ma mare, vore darrere de nosaltres les banderes i la presència massiva de gorres blanques i de l’Athletic.
—Un futbolista: Fernando Gómez Colomer, ex aequo amb Pablo César Aimar.
—Un entrenador: Luis Aragonés. Va ser breu i intens com un bon café.
—Un equip (especificar any/època): Cap m’ha fet gaudir tant com el València de la temporada 95-96. No hi va haver títols, ni finals, però aquella màquina contracolpejadora amb la versió més madura de la generació del 86, el Gol Gran colorista a la grada, la sensació per primera vegada per a tota una generació de poder guanyar la Lliga… un any feliç.
—Un partit: Vaig a ser impopular. El VCF-Dépor de la final de l’aigua. No vaig poder anar a la reanudació, però em va colpir la força social del valencianisme, ocupant el 70-80% del Bernabeu, disparant traques per tot arreu a la grada (encara hi havia tradició, sols havien passat 15 anys des de Heysel), el gol de Pedja enmig d’una tempesta perfecta…
—Un estadi: Un estadi, diu. Quin estadi va a ser? Next.
—Una competició esportiva: La Copa. Broncos i coperos. I una salutació afectuosa a la UEFA Conference League en les seues primeres fases, deliciosa classe de geografia.
—Un llibre de futbol: The Dammed United. I no he dit el llibre del 75 aniversari del VCF de don Jaime Hernández Perpiñá, perquè estaria a la categoria de llibres de religió.
—Un objecte futbolístic per a col·leccionar: Programes de mà de partits europeus, especialment britànics.
Foto de portada: © Maria Pérez / Lletraferit
