L’arribada de l’esport modern a la Península Ibèrica, entre finals del segle XIX i començaments del XX, va ser acollida amb expectació i interés per l’opinió pública. En un tres i no res, les minses «Notas de Sport» que apareixen, de manera quasi anecdòtica, en les planes dels mitjans de comunicació de masses, es transformaren en seccions específiques, moltes vegades acompanyades d’il·lustracions. I la gran passió que despertaven estes disciplines i pràctiques no tardà en comportar l’aparició d’una nova oferta periodística i editorial dedicada als espectacles públics d’importació britànica o francesa.
En este context, el dibuixant aragonés Joaquín Xaudaró Echauz (Vigan, Filipines, 1872-Madrid, 1933) publicà en l’estiu de 1898 el curiós àlbum Los Sports, al qual oferia una visió humorística i desmitificadora d’estes noves activitats recreatives.
Los Sports, publicada per la casa editorial catalana Luis Tasso, era la segona entrega d’una col·lecció de nou fullets,Álbums inéditos, en la qual Xaudaró -qui, amb el temps, es convertiria en un dels il·lustradors més importants de la premsa espanyola, amb espai diari a ABC i setmanal a Blanco y Negro– satiritzava els comportaments i hàbits de la societat burgesa, i en la que també s’inscrivien les obres Lances de honor, Tratado de urbanidad, La expresión, Los artistas, Los literatos, Guía de viajeros, Médicos y enfermos i El recluta aristocrático. Cadascun dels llibrets, d’una trentena de pàgines d’extensió, es venia a 80 cèntims, estava editat en rústica i imprés en blanc i negre, excepte la portada, realitzada a color. El seu format era de 34×25 centímetres.
En el cas concret de Los Sports, Xaudaró passa revista a un total de vint-i-quatre activitats recreatives, de les quals hui en dia podriem considerar «esportives» catorze: alpinisme, futbol (“foot-balle”), boxa (“boxe”), equitació, gimnàstica, tennis («law-tennis»), carreres ciclistes, regates, esgrima, pilota basca, polo, curses hípiques, natació i croquet. Les altres deu cobrixen altres pràctiques en voga per part de la burgesia urbana finisecular: patinatge (“scating-ring”), ball, baralles de galls (“esport gallístico”), ciclisme, bolos, tir al blanc, pesca, caça, billar i passeig («andarín»).
Cadascuna de les planes del breu llibre represent un «sport» mitjançant un acudit il·lustrat per una o diverses vinyetes, amb la seua corresponent traducció al francés a peu de pàgina. En el cas del futbol, per exemple, l’autor mostra cinc practicants en roba d’esport disputant-se una pilota en un escenari no massa perfilat, segurament un camp o parc.
L’èxit de Los Sports va ser immediat i ajudà a consolidar el prestigi de l’encara jove dibuixant. «El señor Xaudaró», explicava en 1898 La ilustración artística, una de les primeres publicacions en ressenyar Los Sports, «que tan bien sabe ver y reproducir el lado cómico de las cosas, ha sacado un gran partido de los lances a los que los deportes se prestan, tratando una serie de caricaturas llenas de intención y gracia, capaces de hacer soltar la carcajada al hombre más grave que las contemple y de desarrugar el ceño más malhumorado al que en ellas fije su atención». Un segle després del seu llançament editorial, en 1997, Los Sports seria reeditat a Santander amb motiu de la VII Muestra del Papel Impreso Antiguo y Moderno.
