Pràcticament des de la introducció del futbol a Espanya, l’esport de la pilota ha comptat amb el suport d’un inesgotable aparell bibliogràfic i hemerogràfic que, en primera instància, contribuí a la fixació dels conceptes i normes de la disciplina i, amb posterioritat, a la difusió de les gestes i la història dels clubs i els futbolistes. En este sentit, juntament amb les revistes i diaris esportius, des de les primeres dècades de la passada centúria proliferaren nombroses publicacions, com ara reglaments, anuaris, llibres monogràfics sobre entitats i, molt singularment, biografies de futbolistes, encaminades a consolidar un star-system alternatiu als dels bous o el teatre.
Així, abans de la guerra van vore la llum iniciatives tan destacades com les col·leccions «Los ases del fútbol», auspiciada per la publicació catalana La Jornada Deportiva (1921-1924); «Las grandes figuras del fútbol», llançada per l’editorial Globus (1924); i, a casa nostra, els esforços individuals de Manuel David, cronista esportiu de La Correspondencia de Valencia (1923), i el polifacètic periodista José García Rubio (1923-1927). En tots estos casos, els llibrets produïts eren publicacions modestes, de format reduït, profusament il·lustrades i impreses en paper de revista, que incloïen una succinta biografia del personatge i, de vegades, una breu entrevista personal.
Seguint fidelment la línia iniciada tres dècades arrere, a finals dels anys cinquanta els periodistes José Luis de Echarri i Francisco Narbona posaren en circulació des de Madrid la col·lecció de revistes il·lustrades «Ídolos del deporte», empresa de gran popularitat i difusió que s’estengué al llarg de tres temporades —57-58, 58-59 i 59-60— i arribà als 120 números. Impresos per Prensa Gráfica i distribuïts per la Unión Distribuidora de Ediciones, els fullets, d’aparició setmanal, estaven editats en format de butxaca (octau menor, de 16×12 centímetres) i es venien a 2’50 pessetes (3 a partir del número 81, en 1959). Cada quadern, titulat amb el nom del futbolista i una breu descripció («El mejor jugador del mundo», «El genio del fútbol», «La flecha rojiblanca», etcètera), relatava de manera precisa la vida personal i la carrera de l’esportista en qüestió.
A l’hora de realitzar la tria dels protagonistes que conformaren la col·lecció, els editors primaren la presència dels grans clubs de Primera Divisió. D’esta manera, 5 entitats (Reial Madrid —22 fullets—, Barcelona —13—, Atlètic de Madrid —13—, Athletic de Bilbao —12— i València —9—) concentraren vora el seixanta per cent de les referències. La resta de clubs que militaren en Primera durant els anys 1958 i 1959 tingueren una representació molt menor: Sevilla i Espanyol —7—, Betis —4—, Osasuna, Oviedo i Saragossa —3—, Granada, Reial Societat i Valladolid —2— i Celta, Elx, Las Palmas i Sporting —1—. Dos notables excepcions foren el Jaén, que malgrat haver jugat en Primera en la temporada 57-58 no va ser triat, i el Llevant, quadre capdavanter de Segona, que comptà amb la representació d’un futbolista. Completaren la col·lecció 4 jugadors retirats (Basora, Zarra, Zamora i Samitier), a més de 1 boxejador, 7 ciclistes i 1 gimnasta. Fora de numeració s’inclogué la biografia d’el torero «El Zorro».
Quina fou la representació valenciana? Ja hem vist que el València, amb nou jugadors, fou un dels clubs amb major número de protagonistes: Puchades (9), Quincoces II (37), Walter (42), Tercero (59), Joel (85), Manolo Mestre (95), Mañó (100), Sócrates (109) i Sendra (116). Per part de l’Elx es decidí incloure l’històric davanter César (78). En quant al Llevant, els editors apostaren per un valor segur com Wilkes (31). Més enllà dels clubs valencians, altres dos jugadors de la nostra terra també aparegueren en la col·lecció: Badenes, de l’Sporting (32), i Pepín, de Las Palmas (105).
