Fa tres anys, amb motiu de la magnífica exposició «De granotes, gats i palmeres», instal·lada al Museu Valencià d’Etnologia, el Llevant UD va mostrar per primera volta al gran públic alguns dels tresors del seu arxiu històric. Custodiat pel Centre d’Estudi i Documentació del club granota i parcialment disponible a través del seu Museu Virtual, el fons, en continu creixement, guarda alguns documents i objectes icònics de la història del nostre futbol, com per exemple el trofeu de la Copa de l’Espanya Lliure, aconseguit pel Llevant FC en 1937, i d’altres menys coneguts, però de gran importància, essencials per a trenar el relat del Llevant i de l’esport valentí.
En la meua visita a la mostra de L’Etno, el mes de gener de 2023, vaig detindre’m en algunes d’estes peces que hom podria considerar anecdòtiques: l’abonament de la UDLG d’Amador Sanchis, els cromos de la postguerra, el braçalet de delegat de José Aubary. La que més em cridà l’atenció, però, fou una modesta carta, datada el 3 de juny de 1963 i dirigida per Eduardo Cubells a Eduardo Clérigues, en aquell temps president llevantinista, El club blaugrana acabava d’aconseguir el llargament ansiat ascens a Primera Divisió per primera volta en la seua història i Cubells, figura venerable del futbol valencià, retirat de la primera línia esportiva des de la seua dimissió com a directiu del València CF en 1959, volgué felicitar la institució germana de manera entranyable, recordant els vells enfrontaments dels campionats territorials i reivindicant el paper seminal del València, el Llevant i el Gimnàstic dels anys vint:
Valencia, 3 de junio de 1963.
Sr. Presidente del Levante UD.
Distinguido amigo: Como valenciano mi mejor felicitación al conseguir el «ascenso» y desearle al Levante UD, producto de la fusión del Gimnástico y Levante, cuyos nombres que recuerdan aquellos campeonatos regionales en que junto con el Valencia de mis amores, conseguimos crear una gran afición en las masas, interesar a la prensa y poner con todo ello los primeros cimientos para la grandeza del fútbol actual. Viva el Levante UD y el fútbol valenciano.
Con abrazo,
Eduardo Cubells
A su Directiva, jugadores, técnicos y su entrenador, muchos más éxitos que añadir a su magnífico historial.
Esta emocionant carta dirigida al Llevant fou, segurament, l’últim document futbolístic escrit per Cubells. Huit mesos després, el 13 de març de 1964, l’home que ho va ser tot en el nostre futbol moria sobtadament a València.
