Fa unes setmanes férem un recorregut per les marques de camisetes que havia tingut l’Hèrcules en els últims 45 anys (part I i part II). Foren un total de 10 firmes (Mont-halt, Adidas, Ressy, Luanvi, Front Runner, Rasán, Kelme, Astore, Nike i Kappa), però si som estrictes en la llista faltaria la firma valenciana Jugui, encara que només es dugué en un partit…
Fou en la temporada 1999-2000, en què l’Hèrcules tornava al pou de la Segona B i només feia tres campanyes que els blanc-i-blaus havien passat fugaçment per la Primera Divisió. El 30 de gener de 2000 (jornada 23) els herculans havien de jugar contra el Cartagonova FC (actual FC Cartagena), amb el que es trobaven empatats a 39 punts en llocs de promoció.
Eixa campanya la primera equipació del conjunt cartagener era una camiseta blanca amb detalls negres, pantalons negres i calces blanques, de la marca Jugui. Els alacantins tenien dos opcions de camiseta, de Rasán: la blanc-i-blava i una blanc-i-roja, colors fundacionals del club. La primera tenia la publicitat de Costa Blanca des de la jornada 16, però no li l’havien pogut estampar a la segona per problemes tècnics. Per això viatjaren únicament amb la blanc-i-blava, pantalons blaus (per a no coincidir amb els negres dels rivals) i les calces blaves habituals.
Abans del partit, l’àrbitre Carlos Bro Sáez tenia alguns dubtes per la presència del color blanc en les camisetes dels dos equips (que també haguera existit amb la blanc-i-roja), però el delegat herculà, Fernando Sáez Dahán li indicà que en casos semblants s’havia jugat sense problemes (per exemple el Lorca ho havia fet de blanc-i-blau a Cartagena eixa mateixa temporada) i el col·legiat va admetre l’equipació de l’Hèrcules. Tanmateix, Florentino Manzano, president del Cartagonova, al·legà que l’uniforme blanc-i-blau podia confondre els seus jugadors i l’àrbitre decidí que els alacantins no podien vestir la seua indumentària habitual. El delegat herculà consultà el president del club, Enrique Carratalà, qui va optar per tindre una actitud flexible i acceptà jugar amb la segona camiseta del Cartagonova, verda i blava. La que duria l’Hèrcules precisament fou la que va vestir el Cartagonova en el Rico Pérez en el partit d’anada, el 19 de setembre de 1999, que acabà amb un empat sense gols.
El partit començà amb 15 minuts de retard per les negociacions esmentades. Per l’Hèrcules jugaren Belman, Vara, Juanmi, Barbero (Vicente), Espejo, Paquito (Visnjic), Camacho (Verde), Montava, Cuéllar, David Gallego i Arregui. L’únic jugador que pogué dur la camiseta herculana fou Belman, el guardameta. Com a curiositat, en la foto dels capitans, Paquito va tapar amb la mà l’escut del Cartagonova, un escut que no era el seu.
La camiseta del rival donà sort i l’Hèrcules guanyà el partit amb un gol del encara juvenil Javier Verdejo, “Verde”, desprès que el cartagener Keko fallara un penal. El partit comptà amb la presència d’un centenar d’herculans i com a nota negativa un autobús de la penya Las Banderas fou apedregat a l’eixida de Cartagena i una aficionada resultà lleument ferida.
L’Hèrcules acabà la temporada en quart lloc i després del tercer partit de la lligueta d’ascens, contra el Saragossa B, el seu entrenador, Manolo Jiménez, fou cessat i substituït per Teo Rastrojo i Vicente Russo. La temporada següent, el 4 de març de 2001, el club alacantí jugà a Cartagena amb camiseta blanc-i-blava. Els herculans encara haurien d’esperar fins al 2005 per a tornar a la Segona Divisió…
Foto de portada: Els capitans amb els àrbitres. Al centre, el col·legiat Carlos Bro Sáez, a la seua esquerra Alberto García, capità del Cartagonova, i a la seua dreta Paquito Escudero, el de l’Hèrcules, que va tapar amb la mà l’escut de l’equip rival © Arxiu d’Ángel Roig
