«Del bé material i moral que farien les empreses cinematogràfiques si portaren a terme esta idea, no cal parlar-ne. Voldríem que, no ja per ser idea llançada per nosaltres, sinó per pròpia convicció, haguera algun senyor amo de cinematògraf que es decidira a posar-la en pràctica». Al 1921, Manolo David ‘Estil’ tenia clar el potencial del futbol com a producte audiovisual, i emprengué aleshores una campanya perquè els cines de la ciutat projectaren partits, una mesura que, al seu parer, allunyaria els jóvens del bandolerisme.
No es tractava d’una mera intuïció personal del cronista de referència del València FC en els anys d’Algirós. Era una visió compartida pel mateix club, el qual, disposat a conquerir l’hegemonia del Cap i Casal, començà a contractar els millors equips d’Europa i del món. Aquelles vesprades de «grans matchs de foot-ball internacional», no obstant, transcendien el mer reclam de masses per a convertir-se en verdaders intercanvis culturals: sessions de metodologia i tècnica celebrades en teatres i cinemes, amb sales plenes de curiosos i futbolistes. Els equips forasters oferien autèntiques lliçons sobre l’esport modern recolzats en gravacions fílmiques: pel·lícules dels seus partits i entrenaments que instruïen als amateurs locals, atents en primera fila a unes classes magistrals i gratuïtes impartides pels millors del moment.
No és d’estranyar, per tant, que les càmeres de cine feren prompte acte de presència a Algirós i Mestalla en dies assenyalats. Hi ha constància d’això, almenys, des de 1923, amb la visita dels campions alemanys del FC Nürnberg. Una connexió fílmica que també propicià l’arribada de l’Sparta de Praga. El València havia coincidit amb ells a Barcelona durant el seu primer viatge a la capital catalana, i fou allí on Antonín Fivébr va realitzar les gestions perquè els seus antics camarades visitaren Mestalla a finals d’any.
En eixa ocasió, les càmeres del govern txec gravaren el partit entre el València i el Barça, i el projectaren posteriorment en el Cine Moderno durant el clínic impartit per Josef Šejk, en el qual els esportistes locals pogueren aprendre directament d’un dels referents del futbol centreuropeu. Filmant igualment els dos encontres que jugaren a València.
Es tracta de peces que, en gran part, han passat desapercebudes per als historiadors valencians. No hi ha constància de la seua conservació en els arxius locals, i ni tan sols el fet de que molt del material pertanyera a governs com l’alemany, el txec o l’uruguaià ha contribuït a la seua preservació. No queda rastre de les imatges que podrien mostrar-nos el València FC original donant els seus primers passos.
Hi ha casos sonats, com les filmacions del Colo-Colo a Mallorca, Madrid o la Corunya, havent de conformar-nos ací únicament amb una àmplia col·lecció de fotografies en mans de la família Vidal. O el del Nacional de Montevideo: a l’Uruguai es conserven filmacions de quasi tota la seua gira europea —reforçat com estava per la selecció uruguaiana campiona olímpica—, però falta, precisament, el partit que jugà a Mestalla en abril del 1925. Un encontre on les càmeres de cine no només apareixen referenciades en les cròniques, sinó que són visibles a les fotografies que han sobreviscut.
Malgrat tot, existeix la possibilitat de que eixos rotllos de pel·lícula esperen en algun arxiu el moment de ser descoberts. O que la falta de fons per a la seua documentació i digitalització els mantinga en un limbe, com tantes vegades ha ocorregut amb material històric donat a entitats públiques, encallat en soterranis a l’espera de ser catalogat. Fins aleshores, el seu parador, o la seua mera existència, és un misteri. Tampoc hi ha notícies de les gravacions d’empreses locals, com la del partit de Copa del 1927 contra el Barça; ni de les que Actualidades Films va realitzar a partir de 1934 de tots els encontres del València FC per a la seua posterior projecció; ni dels noticiaris de la República que documentaren la final de Copa del 1934.
Amb tot, i sabent que la llista siga probablement incompleta, estos són els partits filmats abans de l’era del No-Do dels quals, a hores d’ara, tenim constància documentada:
1923
València FC vs. FC Nürnberg (Estadi d’Algirós)
Filmat per: Federació Bavaresa de Futbol.
Estat: Desconegut.
FC Barcelona vs. València FC (Camp de les Corts)
Filmat per: Ministeri d’Esports de Txecoslovàquia.
Estat: Desconegut.
1923 i 1924
València FC vs. Sparta de Praga (Estadi de Mestalla)
Filmat per: Ministeri d’Esports de Txecoslovàquia.
Estat: Desconegut.
1925
València FC vs. Nacional de Montevideo (Estadi de Mestalla)
Filmat per: Govern d’Uruguai.
Estat: Desconegut.
1926
FC Barcelona vs. València FC (Camp de les Corts)
Filmat per: Autor desconegut.
Estat: Conservat en la Filmoteca de Catalunya.
1927
València FC vs. FC Barcelona (Estadi de Mestalla) — Partit de Copa
Filmat per: Levantina Films.
Estat: Desconegut.
1931
València FC vs. RCD Espanyol (Estadi de Mestalla)
Filmat per: Autor desconegut.
Estat: Desconegut.
1934 – …
Partits del València FC a Mestalla (i encontres rellevants a Madrid o Barcelona)
Filmat per: Actualidades Films.
Estat: Desconegut.
1934
Final de Copa: Madrid FC vs. València FC (Estadi de Montjuïc)
Filmat per: Govern de la República i Generalitat de Catalunya.
Estat: Desconegut.
1937
Final Copa de l’Espanya Lliure: València FC vs. Llevant FC (Can Ràbia)
Filmat per: Laya Films.
Estat: Conservat en la Filmoteca de Catalunya.
